En la foscor l'estimar,
vaig voler ser la llum
i només era un cos
lligat al teu per les ombres,
la nit ens il·luminava
i tot era blanc o negre,
potser en els grisos el plaer
i en el nostre amor els blaus.
En la foscor tu i jo, res més.

Res hauriem d'amagar
quan l'amor ens ha posseït.
Si acceptes el meu ésser
i si ets prou valenta
per mostrar-me el teu,
il·lusionarem un futur
on tot sigui possible
i l'amor l'anècdota
de cadascun dels dies.

Passa que coneixem el somni
i ja no volem despertar.
Passa que sòls ens queda l'amor
i ja no podem recuperar el seny.

Jo no sabia de l'amor
fins conèixer l'esclavitud
en el seu aprenentatge.
Ho vàrem descobrir junts
i era l'amor entre tu i jo,
ens feia lliures per estimar.

Reinventa't
cada dia
a cada moment.
No et conformis
dóna més
exigeix-te més
espera-ho tot
i no perdis l'alè,
persisteix.
Reneix constant,
conquereix
deixa't enamorar
enamorat...

                          viu

Et prepararé un còctel
amb la llum de la lluna plena,
prop del mar reposat,
entre onades pausades
i la remor com a únic cant.

"Un món d'il·lusions
 i un xic de bons records,
 un món d'alegria
 i un xic de quimera,
 un món per conquer ir
 i una vida per gaudir,
 un ple d'amor
 i de somnis un poc,"

Viu la il·lusió d'uns llavis
recollint el bes que neix dels teus.

Amb tu al davant
se'm esveren els versos
com un singlot descontrolat

repeteixo t'estimo, t'estimo,
t'estimo, t'estimo, t'estimo,
t'estimo, t'estimo, t'estimo...

fes-me per pietat un bes
t'estimo, t'estimo, t'estimo,
t'estimo, t'estimo, t'estimo...

ben apassionat als llavis
t'esti...moo...(suspir)...

I si fem un parèntesi
i que sigui el frec dels llavis
qui trenqui el silenci?

Ingràvids,
llavis amb llavis,
cos contra cos.
Ingràvids,
pell maridada amb pell,
llisquen xiscles d'ofecs
precipitats al plaer.
Ingràvids, sucumbim.

De l'amor i el compartir,
entre l'estar i el poder ser
i el desig i el plaer
hi ha la voluntat mútua,
la meva que sigui amb tu
i la teva que sigui amb mi.

Els ulls vaporosos
alienats d'èxtasi,
plorosos de felicitat
tremolosa de plaer.

Tot i la seva grandesa
no et conformis,
tot i el que representa
no és suficient.
Hi ha el teu i el meu jo,
més enllà del sentiment
un nosaltres voluntari,
l'amor com a primera arrel
d'un brot per acotxar.

No et preguntis el perquè,

si t'estimes
               si m'estimes
                               si et deixes estimar

el condicional serà la resposta.